6.4 RECERCA I RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ

La funció de recerca d’informació, o la consulta de valors en una taula, és la operació més freqüent que és realitza en una base de dades.

Una consulta (Query) és la recuperació d’un valor de la base de dades, la selecció d’un conjunt de registres que compleixen una o varies condicions. Per preguntar al sistema és necessari un llenguatge que la màquina pugui comprendre, un llenguatge d’interrogació (Query Languaje) que és amb el que es donen les instruccions de recerca. El llenguatge més estès a dia d’avui és el SQL (Structured Query Languaje).

Per a optimitzar la consulta, es fa servir la estratègia de recerca que disposa d’una sèrie d’eines especialitzades:

       

Operadors Booleans: Son operadors lògics que expressen la relació entre         conceptes a traves de l’àlgebra de conjunts (Boole).

              AND, (Y): es el producte lògic o intersecció, sol aparèixer per defecte.

              OR, (O): suma lògica o unió.

              NOT, (NO): exclusió.

         Operadors de comparació: Especifiquen un rang de recerca numèric (de dates o alfabètic).

             > major que

             < menor que

             = igual que

          Operadors de truncament: Quan no es coneix una part de la seqüència   és  col·loca en el seu lloc un                 símbol que la reemplaça.

              ? representa un caràcter

              * representa un grup de caràcters.

           Operadors de proximitat: Permeten especificar a on a d’aparèixer el terme cercat.

És poden realitzar consultes bàsiques o simples, amb la introducció de un o dos termes de recerca i amb un sol operador, o bé realitzar consultes de més complexitat en les que intervenen altres operadors. Quan utilitzem diferents operadors, limitem la recerca a un número de registres que compleixen una condició, filtrem el número de registres i camps a on buscar.

Els filtres son limitacions o reduccions de on s’ha de buscar dins de la base de dades, serveixen per fer recerca només en els registres que compleixen determinades condicions.

Si les dades de la base són numèrics es podrà també realitzar operacions aritmètiques, com passa als fulls de càlcul. Aquests programes poden disposar d’assistents que ens ajudin a construir les consultes, els assistents son quadres de diàleg que et van indicant els elements que és necessiten i l’ordre en el que han d’aparèixer.

En las grans bases de dades, com a les dels buscadors d’Internet, les consultes no es fan directament al sistema si no a traves d’una interfície d’usuari, que és la part del sistema que està en contacte amb l’usuari. Actualment és fan servir interfícies gràfiques d’usuari o (GUI: Gràfical User Interface), que utilitzen un llenguatge visual i senzill molt agradable i fàcil d’utilitzar.

PRESENTACIÓ DE LA INFORMACIÓ

Una vegada realitzada la consulta en una base de dades, necessitem presentar les dades, exposar la informació d’una manera determinada.

Un informe és la manera en que és pressenten les dades que s’han processat. La característica principal de l’informe és la facilitat de lectura, ja que les dades apareixen ordenadament. Es pode veure en pantalla o be imprimir-se.

Per facilitar aquesta tasca els sistemes de gestió creen els assistents per a informes que ajuden a presentar un contingut mitjançant diferents estructures. La majoria van acompanyats de generadors de gràfics que fan encara més atractiva la seva presentació.