Salta al contingut principal
     5.5 – XARXES LOCALS


Una xarxa local (LAN: Local Area Network) és la que està formada per la interconnexió de dos o més ordinadors, i delimitada a un area reduïda, una oficina o un edifici.




La seva finalitat és compartir recursos físics (impressores, escàners) o electrònics com aplicacions o dades. Permet abaratir costos, doncs la infraestructura necessària  es menor, i amés optimitza el treball de grup. 

Els arxius i programes és comparteixen, així com les bases de dades,i  els sistemes de correu electrònic.  Així mateix es realitzen les copies de seguretat de manera centralitzada.

Aquestes xarxes tenen els següents elements:
  • Servidor: Ordinador que actua de node central i on s’instal·la el software que utilitzaran la resta d’equips. Té mes capacitat de procés i de memòria que els equips secundaris, i és on es guarden les copies de seguretat.
  • Estació de treball: Cada un dels ordinadors connectats a la xarxa local.
  • Gateways: Connecten la xarxa local amb els grans ordinadors (mainframes)
  • Bridges: Connecten dos xarxes locals entre elles.   Poden ser interns (instal·lats al servidor) o externs (instal·lats a una estació de treball).
  • Targeta de xarxa: NIC (Network Interface Card). Es la intermediària entre els ordinadors i la xarxa de comunicació, i conte els protocols de comunicació amb la xarxa.
  • El mitjà: Son els cablejats i connectors. Avui en dia el mes emprat per la seva rapidesa és la fibra òptica, encara que es fa servir també el cable de par trenat i el cable coaxial.
  • Concentradors de cablejat: També coneguts com HUBS. Es fan servir per evitar problemes de desconnexió i salvaguardar la xarxa en cas de fallida d’un element del sistema. Els concentradors poden ser passius, que només interconexionan la xarxa, i actius que amés amplifiquen las senyals rebudes.                                                                    


La supervisió de l’estat dels cables, connexions i ports és molt important. Les connexions a traves de ports permeten enllaçar els perifèrics com impressores, escàners, etc.
Els dos tipus de xarxa bàsics son:
  • Xarxa d’estructura client-sevidor, sent el servidor l’ordinador més potent i el que proporciona els serveis a la resta d’equips informàtics.
  • Xarxes P2P (Perr to Peer) no existeix cap equip que actuï com a servidor

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

      2.4 INSTAL·LACIÓ La instal·lació no només es el nom de l'espai físic on s'amagatzeman els documents, si no també el nom donat a la tasca material d'ubicar-los físicament al lloc on es guardaran, mitjançant les unitats de instal·lació. Aquestes unitats (armaris o arxivadors de fusta o de metall ignifugs) son les que els protegeixen dels agents nocius: la pols, l’humitat, l'excés de llum, entre d'altres. La finalitat de la instal·lació es assegurar la conservació dels documents, la seva localització i com no la preservació de  tota la informació que conté. A les oficines   el mobiliari serà adequat al treball que es realitza, a la freqüència d'us dels documents i adaptat al seu suport. El moble d'arxiu   de gestió pot ser per exemple l'arxivador de carpetes suspeses. Les carpetes estan penjades sobre dos varetes, amb visors o separadors horitzontals o verticals que sobresurten i on s'escriu el número del nivell de classi...
     1.5 TIPUS D'ARXIUS Un dels elements que defineixen els documents es el seu autor, depenent de qui sigui l'autor els arxius poden classificar-se en públics o privats.      Públics: Els arxius públics pertanyen a un servei públic, depenen de les institucions enquadrades dins del Dret Públic. Els seus documents son generats per l'administració en exercici de la seva funció.      Privats: Els arxius privats provenen de persones jurídiques privades, son un conjunt de documents generats per empreses, partits politics, famílies, persones... Els documents tant privats com públics, forman part del Patrimoni Documental, però, els públics estan perfectament reglamentats pel que fa a la seva organització i emplaçaments en la legislació nacional, mentre que els privats no tenen una normalització i la seva organització és particular en cada cas. La necessitat d'un...
     5.4 - SISTEMES OPERATIUS Sistema operatiu:  Conjunt d'ordres i programes que controlen els processos bàsics d'un ordinador i permeten el funcionament d'altres programes. El sistema operatiu es el primer que es carrega quan engegem l'ordinador, tableta etc.  Realitza tasques bàsiques de reconeixement, de connexió del teclat, informació a la pantalla, control de escàners, impressores, etc. Controla el sistema d'arxiu es a dir, la forma d'organitzar els arxius en la memòria. Posseeix un sistema de gestor de dades, que es la primera aplicació que s'obre quan iniciem el sistema operatiu, que organitza els arxius i carpetes al disc dur de forma jeràrquica, i permet realitzar operacions amb ells (copiar, veure fotografies). Tipus de sistemes operatius. Sistemes Monousuari:   Només permeten el treball d'un sol ordinador, que es l’únic que pot executar els programes en aquest moment. Sistemes Multiusuari:   Permet qu...