Salta al contingut principal


     3.3 R.I. - RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ


En el ús d'aquesta disciplina és molt important que la codificació efectuada per el seu arxivament, hagi estat molt ben feta.

Tan en el cas d'arxius físics, com informàtics el necessari és disposar d'una classificació adecuada. En el cas digital amb un cataleg de recuperació, i en el cas físic amb una taula com la del exemple:




En relacció als sistemes d'accés i  custodia, es convenient fer referencia a tres tipus de normatives:


  • La llei Orgànica 15/1999 de 13 de decembre que especifica la protecció de dades de caracter personal.
  • La política d'accés i confidencialitat de que disposi l'organisme productor de la documentació. Normalment existeix un manual de cerca professional o un codi de bones conductes en el que s'especifiquen les normes a seguir.
  • El mateix reglament de l'arxiu i la normativa que faci referencia al seu                 funcionament. (Exemple: Normativa de prestecs.)

En quan al control d'accés és sol controlar mitjançant un registre d'usuari, com un carnet personal amb banda magnética.
Si els documents a consultar son en format físic, existeix la figura de l'arxiver.
L'arxiver farà emplenar un full de prestec, deixant constancia de la identitat de la persona que el demana i del document sol-licitat.


Per últim cal donar importancia al disseny del cataleg de recuperació per evitar:


  • Soroll documental, que consisteix en recuperar un excés d'informació al realitzar una consulta quan molta d'aquesta informació no es revellant.
  • Silenci documental, que és quan es produeix l'efecte contrari, es a dir, quan no es recupera informació rellevant en una consulta.                                                       

Aquest  errors poden originar-se per diferents causes:

  • Realització de recerca inadecuada. El usuari hauría de demanar ajuda a un arxiver, o millor fer un curs de formació especialitzada. 
  • El document està mal indexat. S'han de realitzar probes de recuperació per detectar posibles errors i una vegada trobats, solventar-los en la etapa d'indexació o asignació de meta-dades 
  • El sistema de codificació esta mal dissenyat. Es posible que la base de dades no interpreti les consultes de forma correcta, per lo que el personal especialitzat tingui que revisar el funcionament del siteme de recerca.






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

      2.4 INSTAL·LACIÓ La instal·lació no només es el nom de l'espai físic on s'amagatzeman els documents, si no també el nom donat a la tasca material d'ubicar-los físicament al lloc on es guardaran, mitjançant les unitats de instal·lació. Aquestes unitats (armaris o arxivadors de fusta o de metall ignifugs) son les que els protegeixen dels agents nocius: la pols, l’humitat, l'excés de llum, entre d'altres. La finalitat de la instal·lació es assegurar la conservació dels documents, la seva localització i com no la preservació de  tota la informació que conté. A les oficines   el mobiliari serà adequat al treball que es realitza, a la freqüència d'us dels documents i adaptat al seu suport. El moble d'arxiu   de gestió pot ser per exemple l'arxivador de carpetes suspeses. Les carpetes estan penjades sobre dos varetes, amb visors o separadors horitzontals o verticals que sobresurten i on s'escriu el número del nivell de classi...
     1.5 TIPUS D'ARXIUS Un dels elements que defineixen els documents es el seu autor, depenent de qui sigui l'autor els arxius poden classificar-se en públics o privats.      Públics: Els arxius públics pertanyen a un servei públic, depenen de les institucions enquadrades dins del Dret Públic. Els seus documents son generats per l'administració en exercici de la seva funció.      Privats: Els arxius privats provenen de persones jurídiques privades, son un conjunt de documents generats per empreses, partits politics, famílies, persones... Els documents tant privats com públics, forman part del Patrimoni Documental, però, els públics estan perfectament reglamentats pel que fa a la seva organització i emplaçaments en la legislació nacional, mentre que els privats no tenen una normalització i la seva organització és particular en cada cas. La necessitat d'un...
     5.4 - SISTEMES OPERATIUS Sistema operatiu:  Conjunt d'ordres i programes que controlen els processos bàsics d'un ordinador i permeten el funcionament d'altres programes. El sistema operatiu es el primer que es carrega quan engegem l'ordinador, tableta etc.  Realitza tasques bàsiques de reconeixement, de connexió del teclat, informació a la pantalla, control de escàners, impressores, etc. Controla el sistema d'arxiu es a dir, la forma d'organitzar els arxius en la memòria. Posseeix un sistema de gestor de dades, que es la primera aplicació que s'obre quan iniciem el sistema operatiu, que organitza els arxius i carpetes al disc dur de forma jeràrquica, i permet realitzar operacions amb ells (copiar, veure fotografies). Tipus de sistemes operatius. Sistemes Monousuari:   Només permeten el treball d'un sol ordinador, que es l’únic que pot executar els programes en aquest moment. Sistemes Multiusuari:   Permet qu...