Salta al contingut principal
     4.5 NORMAS VIGENTES EN MATERIA DE PROTECCION DE DATOS.

Actualment existeix una ingent quantitat de dades de tots tipus que es mouen i s’arxiven a diferents llocs dins la “gran xarxa” informàtica. Molts cops no se sap qui controla o té accés a aquestes dades que poden ser sovint de caràcter personal. Aquesta situació ha  portat a crear una sèrie de lleis per tal d’evitar l’ús fraudulent de la informació.



Per altre part, l’augment de les transaccions que és  realitzen electrònicament,  necessiten unes eines de control fiables que les confirmin i verifiquin.
En el primer cas per impedir el mal ús de les dades buscades en el transcurs d’una activitat, és va aprovar la Llei 5/1992 del 29 d’octubre, de Regulació del Tractament Automatitzat de les dades de Caràcter Personal, (LORTAD) que va donar lloc a tres reglaments.                         https://www.boe.es/boe/dias/1992/10/31/pdfs/A37037-37045.pdf


  





El passat 25 de maig de 2016, va entrar en vigor la nova llei europea del Reglament General de Protecció de Dades, https://www.boe.es/doue/2016/119/L00001-00088.pdf, però no és començarà a aplicar fins dos anys després, es a dir el 25 de maig del 2018. Fins aleshores, les directives en ús, seguiran sent vàlides i aplicables.

El període de dos anys fins l’aplicació del reglament té com objectiu permetre que  els Estats de la Unió Europea i també les organitzacions de tractament de dades, és vagin adaptant al nou reglament.

Dins del període d’aquests dos anys, els Estats membres poden adoptar o iniciar l’elaboració de determinades normes que siguin necessàries per permetre o facilitar l’aplicació del Reglament. Aquestes normes no poden ser contraries a les disposicions de la vigent directiva ni tampoc anar més enllà dels poders de actuació normativa que el propi reglament preveu de forma explicita o implícita.

Comentar també  que l’ús generalitzat del correu electrònic, també a plantejat problemes de seguretat, a vegades per el seu us abusiu (SPAM), i altres per l’enviament massiu de correus poc segurs que poden donar  lloc a cessió de dades sense coneixement de la persona física o jurídica.




Per últim es poden mencionar els mecanismes electrònics de firma, que cada cop tenen més implantació i importància creixent en el context de la Societat de la Informació.
La firma Electrónica i el DNI electrònic, estan regulats en la Llei 59/2003 de 19 de desembre, de Firma Electrònica.      https://www.boe.es/boe/dias/2003/12/20/pdfs/A45329-45343.pdf




       

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

      2.4 INSTAL·LACIÓ La instal·lació no només es el nom de l'espai físic on s'amagatzeman els documents, si no també el nom donat a la tasca material d'ubicar-los físicament al lloc on es guardaran, mitjançant les unitats de instal·lació. Aquestes unitats (armaris o arxivadors de fusta o de metall ignifugs) son les que els protegeixen dels agents nocius: la pols, l’humitat, l'excés de llum, entre d'altres. La finalitat de la instal·lació es assegurar la conservació dels documents, la seva localització i com no la preservació de  tota la informació que conté. A les oficines   el mobiliari serà adequat al treball que es realitza, a la freqüència d'us dels documents i adaptat al seu suport. El moble d'arxiu   de gestió pot ser per exemple l'arxivador de carpetes suspeses. Les carpetes estan penjades sobre dos varetes, amb visors o separadors horitzontals o verticals que sobresurten i on s'escriu el número del nivell de classi...
     1.5 TIPUS D'ARXIUS Un dels elements que defineixen els documents es el seu autor, depenent de qui sigui l'autor els arxius poden classificar-se en públics o privats.      Públics: Els arxius públics pertanyen a un servei públic, depenen de les institucions enquadrades dins del Dret Públic. Els seus documents son generats per l'administració en exercici de la seva funció.      Privats: Els arxius privats provenen de persones jurídiques privades, son un conjunt de documents generats per empreses, partits politics, famílies, persones... Els documents tant privats com públics, forman part del Patrimoni Documental, però, els públics estan perfectament reglamentats pel que fa a la seva organització i emplaçaments en la legislació nacional, mentre que els privats no tenen una normalització i la seva organització és particular en cada cas. La necessitat d'un...
     5.4 - SISTEMES OPERATIUS Sistema operatiu:  Conjunt d'ordres i programes que controlen els processos bàsics d'un ordinador i permeten el funcionament d'altres programes. El sistema operatiu es el primer que es carrega quan engegem l'ordinador, tableta etc.  Realitza tasques bàsiques de reconeixement, de connexió del teclat, informació a la pantalla, control de escàners, impressores, etc. Controla el sistema d'arxiu es a dir, la forma d'organitzar els arxius en la memòria. Posseeix un sistema de gestor de dades, que es la primera aplicació que s'obre quan iniciem el sistema operatiu, que organitza els arxius i carpetes al disc dur de forma jeràrquica, i permet realitzar operacions amb ells (copiar, veure fotografies). Tipus de sistemes operatius. Sistemes Monousuari:   Només permeten el treball d'un sol ordinador, que es l’únic que pot executar els programes en aquest moment. Sistemes Multiusuari:   Permet qu...