Salta al contingut principal
     5.6 - MESURES DE SEGURETAT

Els equips informàtics, especialment quan es treballa en xarxa, estan obligats a protegir els seus sistemes i l'informació que contenen d'amenaces exteriors:       

Els virus informàtics.
Alguns exemples de virus son Cucs, Troians, Bombesde rellotgeria, Virus de macro i Boot.

Poden afectar: 

1 - Als sistemes operatius i a l'equip en general.
  • Ocupen memòria al disc.
  • Infecten els sistemes operatius.
  • Baixen el rendiment de l'equip
2 - A la informació continguda als arxius.
  • Pèrdues de l'informació.
  • Arxius que no es poden obrir.
  • Robatoris de dades.
Els Antivirus: Són programes sorgits durant la dècada de 1990 amb l'objectiu de detectar o eliminar virus informàtics. Amb el transcurs del temps, l'aparició de sistemes operatius més avançats i l'ús massiu de Internet ha fet que els antivirus hagin evolucionat cap a programes més avançats que a més de buscar i detectar els virus informàtics aconsegueixen bloquejar, desinfectar arxius i prevenir una infecció dels mateixos. Actualment són capaços de reconèixer altres tipus de malware com spyware, cucs, troians, rootkits, entre d'altres. 
Exemples d'antivirus.





Els sistemes operatius incorporen també altres sistemes de seguretat que complementen els antivirus.

Firewalls o tallafocs: És una part d'un sistema o una xarxa que està dissenyada per bloquejar l'accés no autoritzat, permetent al mateix temps comunicacions autoritzades.
Es tracta d'un dispositiu o conjunt de dispositius configurats per permetre, limitar, xifrar, desxifrar, el trànsit entre els diferents àmbits sobre la base d'un conjunt de normes i altres criteris.
Antispyware: Tipus d'aplicació que s'encarrega de detectar i eliminar spywares o espies en el sistema.
Un spyware és un programari que recopila informació d'un ordinador i després transmet aquesta informació a una entitat externa sense el coneixement o el consentiment del propietari de l'ordinador.
Antispam: Son els mètodes per combatre el correu brossa desenvolupats per part dels administradors i usuaris del sistema. Serveix per, bloqueig de correus, rebuig de remitents desconeguts...


La millor defensa es ser acurat amb el correu,evitant comunicacions poc segures i rebutjant correus de publicitat i sospitosos.








Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

      2.4 INSTAL·LACIÓ La instal·lació no només es el nom de l'espai físic on s'amagatzeman els documents, si no també el nom donat a la tasca material d'ubicar-los físicament al lloc on es guardaran, mitjançant les unitats de instal·lació. Aquestes unitats (armaris o arxivadors de fusta o de metall ignifugs) son les que els protegeixen dels agents nocius: la pols, l’humitat, l'excés de llum, entre d'altres. La finalitat de la instal·lació es assegurar la conservació dels documents, la seva localització i com no la preservació de  tota la informació que conté. A les oficines   el mobiliari serà adequat al treball que es realitza, a la freqüència d'us dels documents i adaptat al seu suport. El moble d'arxiu   de gestió pot ser per exemple l'arxivador de carpetes suspeses. Les carpetes estan penjades sobre dos varetes, amb visors o separadors horitzontals o verticals que sobresurten i on s'escriu el número del nivell de classi...
     1.5 TIPUS D'ARXIUS Un dels elements que defineixen els documents es el seu autor, depenent de qui sigui l'autor els arxius poden classificar-se en públics o privats.      Públics: Els arxius públics pertanyen a un servei públic, depenen de les institucions enquadrades dins del Dret Públic. Els seus documents son generats per l'administració en exercici de la seva funció.      Privats: Els arxius privats provenen de persones jurídiques privades, son un conjunt de documents generats per empreses, partits politics, famílies, persones... Els documents tant privats com públics, forman part del Patrimoni Documental, però, els públics estan perfectament reglamentats pel que fa a la seva organització i emplaçaments en la legislació nacional, mentre que els privats no tenen una normalització i la seva organització és particular en cada cas. La necessitat d'un...
     5.4 - SISTEMES OPERATIUS Sistema operatiu:  Conjunt d'ordres i programes que controlen els processos bàsics d'un ordinador i permeten el funcionament d'altres programes. El sistema operatiu es el primer que es carrega quan engegem l'ordinador, tableta etc.  Realitza tasques bàsiques de reconeixement, de connexió del teclat, informació a la pantalla, control de escàners, impressores, etc. Controla el sistema d'arxiu es a dir, la forma d'organitzar els arxius en la memòria. Posseeix un sistema de gestor de dades, que es la primera aplicació que s'obre quan iniciem el sistema operatiu, que organitza els arxius i carpetes al disc dur de forma jeràrquica, i permet realitzar operacions amb ells (copiar, veure fotografies). Tipus de sistemes operatius. Sistemes Monousuari:   Només permeten el treball d'un sol ordinador, que es l’únic que pot executar els programes en aquest moment. Sistemes Multiusuari:   Permet qu...