Salta al contingut principal
    4.7 - L’ACCÉS I L’AMAGATZEMATGE AL “NUVOL”.

Fa molt poc temps encara, que existeix, però el “núvol” com a sistema de emmagatzematge creació i consulta de documents ha experimentat un creixement astronòmic.
El “núvol” no és mes que un magatzem d’informació que no està situat (en principi) a cap lloc físic. Disposa de diferents models de servei, com servei de Software, com a plataforma i també com a infraestructura. Així mateix també te diferents models de desplegament com, l’àmbit privat, el públic, l’híbrid i el comunitari.



No cal dir, les avantatges que suposa aquesta eina, tant per el públic en general com per a moltes empreses i estaments, que estalvien així espai d’emmagatzematge en els seus ordinadors, o centres de control.

Com totes les noves eines informàtiques, te avantatges, però també desavantages, i una de les més importants es la seguretat. La seguretat al “núvol” també s’anomena “seguretat de còmput al núvol”, i és considera un sub-domini de la seguretat informàtica.

La responsabilitat de la seguretat tot i que és aplicable tant el usuari com al proveïdor del servei, es considera que és aquest últim el que ha de assegurar que la informació guardada al “núvol” estarà perfectament protegida.                
Els usuaris per part seva han de prendre mides per enfortir les seves aplicacions i utilitzar contrasenyes segures i mides d’autentificació.


Sobretot per les empreses i estaments, quan és decideixen a fer servir el “núvol”, perden l’opció d’accedir als servidors que emmagatzemen la informació. I es llavors quan hi ha un risc potencial de ser víctimes d’atacs informàtics.

D’acord a un raport recent sobre Aliances de Seguretat al Núvol, els atacs interns son l’amenaça que ocupa el tercer lloc en la computació del “núvol”.
Els quatre tipus de Controls de seguretat al “núvol” son:

  • Controls dissuasius: Destinats a reduir els atacs al sistema. Son una mena d’advertència en una reixa de Propietat Privada. Redueixen el nivell d’amenaça informant els possibles atacants de les conseqüències legals en contra d’ells si continuen amb el seu atac.
  • Control Preventiu: Els controls preventius, reforçant el sistema en contra d’incidents, generalment reduint o eliminant vulnerabilitats. Evita que és connectin usuaris no autoritzats i controla els accessos mitjança’n identificacions.
  • Controls de Detecció: Son el destinats a detectar i reaccionar adequadament en qualsevol incidència que passi. En el cas d’un atac, avisaran als controls de prevenció i de correcció per tal de reconèixer al problema. Inclouen detecció d’intrusos i aïllament de prevenció.
  • Control Correctius: Destinats a reduir les conseqüències d’un incident, normalment limitant els danys. S’aplica durant o desprès de l’atac, per exemple pot reconstruir un sistema potencialment infectat, restaurant un sistema de recolzament.

A continuació podem veure un quadre de preus de diferents servidors al mercat espanyol:









Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

      2.4 INSTAL·LACIÓ La instal·lació no només es el nom de l'espai físic on s'amagatzeman els documents, si no també el nom donat a la tasca material d'ubicar-los físicament al lloc on es guardaran, mitjançant les unitats de instal·lació. Aquestes unitats (armaris o arxivadors de fusta o de metall ignifugs) son les que els protegeixen dels agents nocius: la pols, l’humitat, l'excés de llum, entre d'altres. La finalitat de la instal·lació es assegurar la conservació dels documents, la seva localització i com no la preservació de  tota la informació que conté. A les oficines   el mobiliari serà adequat al treball que es realitza, a la freqüència d'us dels documents i adaptat al seu suport. El moble d'arxiu   de gestió pot ser per exemple l'arxivador de carpetes suspeses. Les carpetes estan penjades sobre dos varetes, amb visors o separadors horitzontals o verticals que sobresurten i on s'escriu el número del nivell de classi...
     1.5 TIPUS D'ARXIUS Un dels elements que defineixen els documents es el seu autor, depenent de qui sigui l'autor els arxius poden classificar-se en públics o privats.      Públics: Els arxius públics pertanyen a un servei públic, depenen de les institucions enquadrades dins del Dret Públic. Els seus documents son generats per l'administració en exercici de la seva funció.      Privats: Els arxius privats provenen de persones jurídiques privades, son un conjunt de documents generats per empreses, partits politics, famílies, persones... Els documents tant privats com públics, forman part del Patrimoni Documental, però, els públics estan perfectament reglamentats pel que fa a la seva organització i emplaçaments en la legislació nacional, mentre que els privats no tenen una normalització i la seva organització és particular en cada cas. La necessitat d'un...
     5.4 - SISTEMES OPERATIUS Sistema operatiu:  Conjunt d'ordres i programes que controlen els processos bàsics d'un ordinador i permeten el funcionament d'altres programes. El sistema operatiu es el primer que es carrega quan engegem l'ordinador, tableta etc.  Realitza tasques bàsiques de reconeixement, de connexió del teclat, informació a la pantalla, control de escàners, impressores, etc. Controla el sistema d'arxiu es a dir, la forma d'organitzar els arxius en la memòria. Posseeix un sistema de gestor de dades, que es la primera aplicació que s'obre quan iniciem el sistema operatiu, que organitza els arxius i carpetes al disc dur de forma jeràrquica, i permet realitzar operacions amb ells (copiar, veure fotografies). Tipus de sistemes operatius. Sistemes Monousuari:   Només permeten el treball d'un sol ordinador, que es l’únic que pot executar els programes en aquest moment. Sistemes Multiusuari:   Permet qu...