4.7 - L’ACCÉS I L’AMAGATZEMATGE AL “NUVOL”.

Fa molt poc temps encara, que existeix, però el “núvol” com a sistema de emmagatzematge creació i consulta de documents ha experimentat un creixement astronòmic.

El “núvol” no és mes que un magatzem d’informació que no està situat (en principi) a cap lloc físic. Disposa de diferents models de servei, com servei de Software, com a plataforma i també com a infraestructura. Així mateix també te diferents models de desplegament com, l’àmbit privat, el públic, l’híbrid i el comunitari.

No cal dir, les avantatges que suposa aquesta eina, tant per el públic en general com per a moltes empreses i estaments, que estalvien així espai d’emmagatzematge en els seus ordinadors, o centres de control.

Com totes les noves eines informàtiques, te avantatges, però també desavantages, i una de les més importants es la seguretat. La seguretat al “núvol” també s’anomena “seguretat de còmput al núvol”, i és considera un sub-domini de la seguretat informàtica.

La responsabilitat de la seguretat tot i que és aplicable tant el usuari com al proveïdor del servei, es considera que és aquest últim el que ha de assegurar que la informació guardada al “núvol” estarà perfectament protegida.                

Els usuaris per part seva han de prendre mides per enfortir les seves aplicacions i utilitzar contrasenyes segures i mides d’autentificació.

Sobretot per les empreses i estaments, quan és decideixen a fer servir el “núvol”, perden l’opció d’accedir als servidors que emmagatzemen la informació. I es llavors quan hi ha un risc potencial de ser víctimes d’atacs informàtics.

D’acord a un raport recent sobre Aliances de Seguretat al Núvol, els atacs interns son l’amenaça que ocupa el tercer lloc en la computació del “núvol”.

Els quatre tipus de Controls de seguretat al “núvol” son:

• Controls dissuasius: Destinats a reduir els atacs al sistema. Son una mena d’advertència en una reixa de Propietat Privada. Redueixen el nivell d’amenaça informant els possibles atacants de les conseqüències legals en contra d’ells si continuen amb el seu atac.
• Control Preventiu: Els controls preventius, reforçant el sistema en contra d’incidents, generalment reduint o eliminant vulnerabilitats. Evita que és connectin usuaris no autoritzats i controla els accessos mitjança’n identificacions.
• Controls de Detecció: Son el destinats a detectar i reaccionar adequadament en qualsevol incidència que passi. En el cas d’un atac, avisaran als controls de prevenció i de correcció per tal de reconèixer al problema. Inclouen detecció d’intrusos i aïllament de prevenció.
• Control Correctius: Destinats a reduir les conseqüències d’un incident, normalment limitant els danys. S’aplica durant o desprès de l’atac, per exemple pot reconstruir un sistema potencialment infectat, restaurant un sistema de recolzament.

A continuació podem veure un quadre de preus de diferents servidors al mercat espanyol: