3.5 L'INDEXACIÓ AUTOMATICA

La indexació automàtica és la selecció d'un conjunt de termes que representin íntegrament un document (text, imatge, so) per mitjà d'un programa informàtic.

Fins a finals de la dècada de 1950, la indexació es realitzava a les Biblioteques o els Centres de Documentació de manera intel·lectual. 
És desde  llavors que es treballa en automatitzar aquesta tasca.

Enfront de la indexació humana ofereix molts avantatges, com són la rapidesa d'indexació, de recerca i resposta, la multiplicació d'elements de recuperació.

Algunes de les eines que vénen utilitzant els programes informàtics per aconseguir una indexació automàtica són les següents:

• Llistes de paraules buides: Fitxer compost per articles, conjuncions, preposicions, adverbis com ara (el, la, per, per a, amb, sense, etc.). És a dir, paraules que per si soles no transmeten càrrega temàtica.
• Revelancia de termes: Ús de la freqüència per donar valors a les paraules que apareixen a els documents.
• Analitzadors lingüístics: Analitzadors o etiquetadors morfològics, sintàctics o semàntics per realitzar un processament de llenguatges naturals.
• Algorisme: Llistat definit i ordenat d'operacions per solucionar un problema.
• Vocabulari controlat: Llista alfabètica i/o sistemàtic de terminologia especialitzada.
• Reconeixedors: de noms propis i sigles.